On van?
On van els sentiments no acomplits
i les dreceres arraconades
a les voreres del camí de la vida
On van?
On van les pluges no caigudes
a les tardes de la tardor
i ...
els retalls dels somnis,
aquell esbós passatger i edificant,
On van?
On va la humitat que colpeja els ossos
mentre deixem de llegir poesies
sota els porticons de la casa
que mai va existir.
Saps tu on van?
La resposta es dolguda!
El temps podrà abaratir els somnis
i ser fecund en els seus propòsits.
La navalla afilada del temps
farà talls nets i precisos
sobre la pell que no va poder estimar
El temps ajudarà a fer balanços,
a prendre mesures,
i aixecar murs sobre la paraula perduda!
Només el poema em queda,
Mentre es perd la paraula!
Estimant-te
Estimant-te
se’m desfà la primavera entre els dits
i un niu de papallones
empaita el meu alè
Ni dubtes ni preguntes...
un gest ple de prosa
i un vers amuntegat a la sorra
Estimant-te
se’m desdiu la raó
i un corriol d’aigua dolça
fa camins dins la pell
Ni paratges ni miratges....
estimant-te
se’m descriu el paisatge
i un escafandre de roses
em manté submergida en el temps
estimant-te
potser li deure a la vida el fet de viure
potser li deure a la mort , el fet d’haver viscut
estimant-te
les anelles del temps s’enfilen serenes
en el destí inescrutable
del cercle convincent
Souvenir
“El suau lliscar d’un temps a dos,
la carícia rebel i l’esclat submís,
el furtiu llenguatge sense paraules
en el recer insonor del desig.”
Vas marxar, souvenir,
sense misteri, sense demà.
Però sovint et trobo,
sobtadament,
balbucejant dins el record atrafegat
d’una abraçada.
I sense buscar-te, souvenir,
reinvento el teu perfum,
acaronant la meva espatlla,
mentre el resguard del teu alè , souvenir,
encara escalfa la cambra.
I... els teus ulls , fars de vida,
passejant pels miralls de la casa,
I, els relleus del teu cos, souvenir,
prenen vida, a diari, en el cos nu de cada dona
Souvenir....
Un miratge més en els recomptes de la meva vida,
res més que això, i això només,
mentre els meus records
aquests hostes insaciables
remenen agosarats
dins de les cendres d’aquelles nits d’estiu...
“Souvenir
Coupe de foudre incertaine
Souvenir
Mon destin vaincu
Souvenir
Tu revienne chaque nuit
Souvenir
Pour brûler mon demain....”
© Maite Vila